Only A Northern Song

Sostingut per l’exo-esquelet

de la cadira

Fred. Només respiro

                                               Fred.

Cada glop d’aire repassa

les meves entranyes,

Glaçant el sucre d’ahir per fer-lo

                                               escuma.

I expulsar-lo.

Músculs de marbre,

                                  sang àrtica.

Una brisa es permet travessar-me.

No hi sóc.

S’esquinça el vinil,

                                 sagna.

i de la sang brollen unes

                  bombolles

i es filtren al meu pit.

Esclaten en tímids peixos de maduixes

Pessigolles de colors juguen al meu coll.

Ric, i no sé de què.